dimarts, 10 de desembre del 2013

ESCRIURE I...




Seure i escriure pot esser un costum

fins i tot pot arribar a ser un mal hàbit

de ben segur que per a molts

el sols fet de trobar-se amb una plana en blanc

els esperona a tancar els ulls, esmolar la ploma

i viure fent viure als altres les vides

que de ben segur els hagués agradat.


Qui sap si en ser escrites i llegides

aquestes no esdevenen en particulars realitats 

de cau d’orella, de tauleta de nit, de somnis infinits...

© mduarte X-XII-MMXIII

dijous, 28 de novembre del 2013

24 LLUNES




Quan en el batec de l’univers
no se’t sent
Quan en el remor de les aigües
manca el teu dringar
Quan en l‘albada
el primer raig de sol és a tocar...

Evocar el teu somriure
el teu escalf, el teu tarannà
dir el teu nom en un murmuri
és el conjur que s’escau
per tornar a caminar.

Acaronada per mil melodies
suaus i esmorteïdes
per el  so de les flames de la foguera
que alimenta les nostres vides
t’abandones al fluix del temps.

Llavors en tancar els ulls i sentir la seva mà
saps molt be, que és el millor que hi ha.

© mduarte XXVIII-XI-MMXIII


dijous, 21 de novembre del 2013

CERTESA
























Hi ha portes que no ens duran mai enlloc
i claus que mai obriran cap pany

Només em resta aclucar els ulls
i evocar la teva dolça tempesta


(© mduarte XX-XI-MMXIII)

dimecres, 6 de novembre del 2013

NO T’ESPERAVA




Mai saps que t’espera a la següent albada
ni quins estranys companys de camí
compartiran amb tu la nit

Però si en aquell moment on tot és possible
t’emmiralles en el seu somriure
les galàxies no seran més que espurnes
en l’escalf del seu pit
a recer del perill.


Amb un bes
desfaràs tot el que no és
I amb el seu batec i el teu lleuger alè
sorgirà de l’amor,  un nou univers,
ple d’estels i guspires de records viscuts
encenalls de la passió que esdevé
entre les nostres pells

© mduarte VI/XI/MMXIII


diumenge, 3 de novembre del 2013

CAL SEGUIR


De vegades el cor i els somnis 
són més enllà de nosaltres mateixos.

passen els anys i seguim entestats en cercar 
la raó amb la llum del cor

més enllà de l’horitzó 
i d'algunes engrunes d’amor

dia rere dia
amb o sense il·lusió 
ens neguem ha acceptar 
que només trobarem el que som.


© Mayte Duarte III/X/MMXIII

dissabte, 2 de novembre del 2013

EL VIATGE ÉS SOLITUD





És quan en aixecar els ulls 

emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles



És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.


Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII


dimecres, 30 d’octubre del 2013

POTSER NO


No sóc tan sols la rosada

ni un cor que batega a l'albada.


No sóc qui escalfa l'absència 

de matinades incertes.


No sóc, qui esperes.


Sóc qui cada dia

amb un somriure i un bes... et desperta.



© mduarte 2013.



dimarts, 15 d’octubre del 2013

RES




res és determinat i finit

res és res

ser ja és

i aquí és on ens trobem

en l’altre alhora que en un mateix.




© mduarte XV-X-MMXIII

divendres, 27 de setembre del 2013

SOTA LA LLUNA BLAVA


Bullia la passió al bosc

els focs eren a la sàvia vella


només bressolant s'atansa el cor 

per acaronar les ànimes


Reguitzells de guspires enlluernan

el dolç bes que t'espera




© Mayte Duarte XXVII-IX-MMXIII.


dimarts, 24 de setembre del 2013

COM EN EL CURS DEL RIU



és en el silenci del brogit de l'ànima

que cerco el teu somriure

és en la freda i obaga matinada

que el teu bes m'escalfa

Com la lluna mai romans en la foscor més absoluta.


© Mayte Duarte XXIV-IX-MMXIII

divendres, 13 de setembre del 2013

LLUNES AVUI

Entre ser i no ser

balla el meu somrís.


Entre fer i no fer

dringa el teu bes.





Mayte Duarte XIII-IX-MMXIII

Imatge Carles Duarte

TEMPUS








Fa temps que fa,


fa temps que el temps...


ens desfà.





© Mayte Duarte XIII-IX-MMXIII

divendres, 6 de setembre del 2013

EL MÓN DEL LLIBRE ÉS...


Quan miro les planes d'un llibre nou per a mi
albiro mons que no sospito
quan miro als ulls de qui l'ha llegit
sé del cert que defugir la lectura
fora tasca impossible.

En olorar les seves cobertes
el viatge comença allà tot just
on la seva escriptura acaba
i la meva lectura comença.

© mduarte   VI-IX-MMXIII


dissabte, 24 d’agost del 2013

LA LLUNA


És la guspira d'un batec

L'espurna d'un alè

L'encenall d'un sentiment

La foguera del que avui per avui, és. 



©mduarte XXIV-VIII-MMXIII

dilluns, 19 d’agost del 2013

ÉS SELENE

En  tancar els ulls

sento la fredor de la nit

la distància dels records

I la llum que m’il·lumina

en la foscor que ens embolcalla

és la d’una lluna que no permet

que l’albada ens destorbi la besada.


© mduarte XIX-VIII-MMXIII

Imatge: Carles Duarte Montserrat
https://sphotos-a-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-ash4/1014214_10201803187707217_1523798281_n.jpg

dissabte, 17 d’agost del 2013

DEL MÉS IRRACIONAL A LA RAÓ DE SER




























" Diuen que al llarg de la nostra vida tenim dos grans amors, un amb el qual et cases o vius per sempre, potser el pare o la mare dels teus fills ... Aquesta persona amb la que aconsegueixes la compenetració màxima per estar la resta de la teva vida al seu costat ...

I diuen que hi ha un segon gran amor, una persona que perdràs per sempre. Algú amb qui vas néixer connectat, tan connectat ... que les forces de la química escapen a la raó i impedint-ne sempre, arribar a un final feliç. Fins que cert dia deixis de intentar-ho, et rendiràs i cercaràs aquesta altra persona que acabaràs trobant.

Però us asseguro que no passareu una sola nit, sense necessitar un altre petó seu, o tan sols discutir un cop més ...

Tots sabem de què estic parlant, per que mentre esteu llegint això, us ha vingut el seu nom al cap, us alliberareu d'ell o d'ella deixant de patir, aconseguireu trobar la pau (la substituireu per la calma) però us ben asseguro que no passareu un dia en què no vulgueu que estigui aquí per pertorbar-vos.

Per que de vegades es desprèn més energia discutint amb algú que estimes que fent l'amor amb algú a qui aprecies. "


Traducció i adaptació d’una cita de Paulo Coelho
© Mayte Duarte XVII-VIII-MMXIII


BIBLIOGRAFIA Paulo Coelho

El teatro en la Educación - 1974
El Manifiesto de Krig-há - 1974
El peregrino de Compostela - 1987.
El alquimista - 1988
Brida - 1990
El don supremo (de Henry Drummond) - 1991 (Adaptación).7
Valquirias - 1992.11
Maktub - 1994
A orillas del río Piedra me senté y lloré - 1994.12
La quinta montaña - 1996.13
Cartas de Amor del Profeta (de Khalil Gibran) - 1997 (adaptación).7
El Manual del Guerrero de la Luz - 1997
Verónika decide morir - 1998
El demonio y la señorita Prym - 2000.14
Once minutos - 2003
El Zahir - 2005.15
La bruja de Portobello - 2007.16
Como el río que fluye - 2008
El vencedor está solo - 2008
El camino del arco - 2009.17
Historias para padres, hijos y nietos - 2009
Aleph - 2011.18
El manuscrito encontrado en Accra - 2012

divendres, 16 d’agost del 2013

MEMENTO



De vegades la ciutat et sorprèn

en mig de la remor i l’oblit

del tràfec estressant

en sorgir del no res

com si no fos allà...

I l’instant copsat

és deleix per un segons

en tornar a formar part

de l’efímera realitat.


L’únic testimoni 

la càmera i la teva aclucada d’ull 

que diu...

T'estimo

 © Mayte Duarte XVI-VIII-MMXIII

dijous, 15 d’agost del 2013

DE L'OBLIT, RECORD






























Allò que un somni sembla

no és res més que el tot

la realitat d'un oblit

que ha esdevingut tot sol

en efímer i etern record


 © mduarte XIV/VIII/MMXIII





dimecres, 14 d’agost del 2013

EL SILENCI EN BLAU



De vegades la solitud de la muntanya

ens fa adonar de la dolça enyorança

del qui dels petons fa virtut.


Res com la remor del silenci

per trobar el murmuri

del teu record.



© mduarte XIV/VIII/MMXIII

dilluns, 12 d’agost del 2013

LA LLUNA EN BLAU







Quan la lluna és

Del color dels teus petons

Només em cal restar arraulida

entre els teus somriures

Per reeixir del nostre amor

Com un estel que en negra nit

Il·lumina temors i pors

Un nou cel ens cobrirà

Però ja no serà pas massa tard.


©mduarte 12/08/2013

Gràcies per la lluna mestre Carles Duarte Montserrat

diumenge, 4 d’agost del 2013

BRUNA LLUNA







Malgrat que fosca i esquerpa

m'acarona l'ànima una lluna vella

en la remor del mar dels meus silencis

m'abandono a la plenamar dels teus desitjos



© mduarte IV/VIII/MMXIII


La última lluna d'aquest cicle... by Carles Duarte

dilluns, 8 de juliol del 2013

ABSÈNCIA...





Donada la manca del teu somriure

resto a l'espera d'una nova albada...

que la pau i la vetlla

ens acaroni la besada

que ens escalfa l'ànima.



Mayte Duarte VII/VII/MMXIII

dijous, 27 de juny del 2013

AVUI...









Avui ens deixarem acaronar per les teves exclamacions,

sense fer punts i apart en una sinalefa de petons sense fi...


Mayte Duarte XXVII/VI/MMXIII



dissabte, 22 de juny del 2013

DRACMAY I LA PRINCESA AINA


 EL MILLOR DRAC, EL DRAC REGALAT!

hi havia una vegada una princesa dita Aina que 

tenia el cor robat no tan sols al seu pare 

estimat... si no també a un Drac... 

Tant i tant l'estimava el Drac que quan un 

cavaller se la va voler emportar.... son pare no 

s'ho va pensar ni un instant i al Drac va anar

 corrents a avisar....



El Drac podia volar i on era la princesa 

abans arribar.



Pare i Drac marxaren corrents i a l'Aina salvaren 

tot rient en veure la cara del cavaller 

el pare una foto li feu....


i aqui teniu la mostra d'una història que 

no per inventada és menys estimada!







Gràcies Aina pels teus meravellosos dibuixos.

El Drac dixit. Mayte subscriu

diumenge, 16 de juny del 2013

RES... ?










I de sobte… res
i no és pas el buit el que esdevé,
ans el contrari, 
un univers on la matèria fosca
ara és sinergia de llum

la pulsió del batec estel•lar
flueix com a simfonia del meu cor


no hi ha horitzons

no hi han llindars

qui gaudirà  de la dolça alternança
de la justícia intrínseca que desvetlla  tot acte

i és en aquest no saber
que em trobaré

... que et somiaré

Mayte Duarte XVI/VI/MMXIV






diumenge, 12 de maig del 2013

QUAN NO TOT ES DIU



M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i a cau d’orella m’omples de petons i promeses.


M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i la meva pell és el llençol

on vessar totes les teves pors

amarades pels meus petons.


M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i aquesta esdevé en un pòsit d’universos futurs

un pont entre els mons presents.


M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

la teva i la meva,

La catalana llengua.



Mayte Duarte XII/V/MMXIII 

dissabte, 4 de maig del 2013

LA MÀGIA









Sota la llum del sol


o de la lluna


el batec de cor contra cor


il·lumina els nostres somriures 


com si del foc de Prometeus


fossin els nostres petons.



mduarte IV/V/MMXIII

UN ESCALF


dissabte, 20 d’abril del 2013

....I TANT A PROP...



De vegades el Paradís és a tocar de casa...

Marxem lluny a la recerca de nosaltres mateixos


I no ens adonem que tot ja hi era

Que tot ja hi és

I en tornar creient que mai més trobarem....

Esdevé el miraculós moment de la percepció

Del que és i no és

I en el que en prendre consciència... som

Allò que hom vol, 

allò que un sol val per la resta del món

Tot i res, ni mes ni menys.

Mayte Duarte XX-IV-MMXIII

dijous, 21 de març del 2013

EL TEMPS

GUSPIRANT



Quan el foc de la llar del cor

Es reflecteixi en el meu somriure

Recorda les meves mans

Vorejant la carena dels teus temors


Quan el foc de la llar del cor

Guspiregi  sord sense remor

Tanca els ulls, i en la foscor

Recorda el bramular dels meus petons

dimecres, 27 de febrer del 2013

DESLLIURAR-SE




Digues si he errat al estimar,
potser no era per mi , no hi tenia dret
a la llar i al capvespre
de paraules, somriures,
petons i abraçades.

Parla’m de sentiments prohibits,
de com guaitar dins la cambra del record,
segellada amb les llàgrimes de l’oblit,
per obrir-la i alliberar
tot allò que em fa mal.

Explica’m de les llargues nits
insomnes i fredes,
dels somnis que fugen
i els mots que escric,
a l’ombra de l’eterna vetlla.

Parla’m d’aquest silenci despietat
que provoca la por
a deslliurar-nos al diàleg,
i romandre nus, exposats als altres.
Digues si he errat al estimar...

(Rosamari Gòdia - 25/02/2013)

Estimar mai és errar
sagrera dels sentiments
no coneix ni delit ni pecat
ets o no hi ets
estàs o no estàs

qui pot legitimizar
el que sent un cor
qui pot fer llei de la raó
qui  pot mantenir presoner un cor

Nit i dia s’esvaeixen
En un llindar ple de silencis
En un erm mar d’ombres
En un mirall sense reflexos

Emmudits per l’emoció
Oblidem que el silenci
És el crit de la passió
Que un cop desfermat
Si  és insatisfet
Aquest esdevé en udol tenebrós

Només sé del cert
Que en no estimar
Qui és errat, sóc jo.

Mayte Duarte XXVII/II/MMXIII

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares