Tornaré a tu com les ones del mar.
Seré de tu com les gemmes de la terra.
I els nostres records seran les perles d’un collaret de
turqueses.
© mduarte XVI-VI-MMXIV.
dilluns, 16 de juny del 2014
dissabte, 14 de juny del 2014
QUAN TU NO HI ETS
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó.
La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record.
Tornaré a baixar a la caverna però aquest cop ningú em donarà la mà.
M’abraçaré al nostre arbre i tornaré a sentir els teus plors i amor.
La tramuntana em durà llunes i petons.
Seuré a l’esguard de velles promeses.
M’engoliran nueses i tendreses.
El mar, les flors, les pedres i la terra inundaran subtilment tots els obacs de la meva existència.
Em gronxaré en les teves rialles fermades en la blanca escuma de les onades.
I quan estigui plena, satisfeta, enyorada i banyada per la melangia que em fa somriure, allà on la meva ànima va tornar a ser fixada i rescabalada del no res per la teva mirada... no seré més jo, no seré més tu... quedarà Portbou.
© mduarte XIV-VI-MMXIV
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
