EL VIATGE ÉS SOLITUD

És quan en aixecar els ulls 

i emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles

És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.

Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII