dijous, 28 de novembre del 2013

24 LLUNES




Quan en el batec de l’univers
no se’t sent
Quan en el remor de les aigües
manca el teu dringar
Quan en l‘albada
el primer raig de sol és a tocar...

Evocar el teu somriure
el teu escalf, el teu tarannà
dir el teu nom en un murmuri
és el conjur que s’escau
per tornar a caminar.

Acaronada per mil melodies
suaus i esmorteïdes
per el  so de les flames de la foguera
que alimenta les nostres vides
t’abandones al fluix del temps.

Llavors en tancar els ulls i sentir la seva mà
saps molt be, que és el millor que hi ha.

© mduarte XXVIII-XI-MMXIII


dijous, 21 de novembre del 2013

CERTESA
























Hi ha portes que no ens duran mai enlloc
i claus que mai obriran cap pany

Només em resta aclucar els ulls
i evocar la teva dolça tempesta


(© mduarte XX-XI-MMXIII)

dimecres, 6 de novembre del 2013

NO T’ESPERAVA




Mai saps que t’espera a la següent albada
ni quins estranys companys de camí
compartiran amb tu la nit

Però si en aquell moment on tot és possible
t’emmiralles en el seu somriure
les galàxies no seran més que espurnes
en l’escalf del seu pit
a recer del perill.


Amb un bes
desfaràs tot el que no és
I amb el seu batec i el teu lleuger alè
sorgirà de l’amor,  un nou univers,
ple d’estels i guspires de records viscuts
encenalls de la passió que esdevé
entre les nostres pells

© mduarte VI/XI/MMXIII


diumenge, 3 de novembre del 2013

CAL SEGUIR


De vegades el cor i els somnis 
són més enllà de nosaltres mateixos.

passen els anys i seguim entestats en cercar 
la raó amb la llum del cor

més enllà de l’horitzó 
i d'algunes engrunes d’amor

dia rere dia
amb o sense il·lusió 
ens neguem ha acceptar 
que només trobarem el que som.


© Mayte Duarte III/X/MMXIII

dissabte, 2 de novembre del 2013

EL VIATGE ÉS SOLITUD





És quan en aixecar els ulls 

emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles



És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.


Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII


TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares