ÉS POSSIBLE SABER COM ASSOLIR LA VICTÒRIA I NO ASSOLIR-LA
DISPOSICIÓ DE LES FORCES
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000
(Clàssics orientals ; 1). Capítol 4.
EL GUERRER EXPERT PROVOCA EL MOVIMENT DE L'ENEMIC
PRESENTANT UNA DISPOSICIÓ DE FORCES A LA QUAL AQUELL HA DE RESPONDRE
I ATRAIENT-LO AMB UN ESQUER QUE NO POT REFUSAR.
LA POTÈNCIA
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418. Capítol 5
L'EXPERT EN LA CONDUCCIÓ DE LA GUERRA
CONREA EL DAO I MANTÉ LES LLEIS.
DISPOSICIÓ DE LES FORCES
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics orientals ; 1). ISBN 8482568418. Capítol 4.
SER INVENCIBLE DEPÈN D'UN MATEIX.
QUE L'ENEMIC SIGUI VULNERABLE DEPÈN D'ELL MATEIX.
DISPOSICIÓ DE LES FORCES
SUNZI. L'Art de la guerra. Barcelona: Proa, 2000
(Clàssics orientals ; 1). Capítol 4.
De vegades un es troba en l’ull del cicló...
I és llavors quan cal romandre quiet, observant, pacient
Aprofitant l’artificial i singular impàs
Per tornar a equilibrar energies
tot repassant estratègies
passades, presents i futures
per poder assolir
un cop foragitada la tempesta
el demà que ens espera.
VII-X-MMXII
孫子兵法
故經之以五事，校之以計，而索其情：一曰道，二曰天，三曰地，四曰將，五曰法。
La
guerra és de vital importància per a l'Estat;
és el domini de la vida o de la mort,
el camí
cap a la supervivència o la perduda de l'imperi:
és de força major saber-la brandar.
és de força major saber-la brandar.
No
reflexionar seriosament sobre tot el que comporta
és donar prova d’una indiferència culpable
pel
que fa a la conservació o pèrdua
dels
que ens és més estimat;
i això no ha d'ocórrer mai entre nosaltres.
L'art de la guerra es basa en l'engany.
L'art de la guerra es basa en l'engany.
Per tant, quan hi ha capacitat d'atacar,
s’ha d'aparentar incapacitat,
quan les tropes es mouen,
aparentar inactivitat.
Si s’està a prop de l'enemic,
s’ha de fer-li creure que està lluny,
si està lluny,
aparentar que s'està a prop.
Colpejar l'enemic quan està desordenat.
Preparar-se contra ell quan està segur a tot arreu.
Evitar-lo durant un temps quan és més fort.
Si el teu oponent té un temperament colèric, intenta irritar-lo.
Si és arrogant, tracta de
fomentar el seu egoisme.
Si les tropes enemigues es troben ben preparades 
després una
reorganització,
intenta desordenar-les
si estan unides, sembra la dissensió entre seves files
ataca al enemic quan
no estigui preparat,
i apareix quan no t’ esperi,
aquestes són les claus
de la victòria per a l’estrateg.
Si estàs assetjant una ciutat,
esgotaràs les teves forces.
Si mantens al teu exèrcit
durant molt de temps en campanya,
els teus subministraments s'esgotaran.
He sentit parlar d'operacions militars
que han estat maldestres i sobtades,
però mai he vist a cap expert
en l'Art de la Guerra que mantingués
la campanya per molt temps.
Sigues ràpid com el tro
que ressona abans que hagis pogut
tapar-te les orelles,
veloç com el llampec que repampalluga
abans d'haver pogut pestanyejar.
Un general intel•ligent lluita
per desproveir l'enemic dels seus aliments.
Cada porció d'aliments presos
a l'enemic equival a vint
que et subministres a tu mateix.
Si utilitzes l'enemic per derrotar l'enemic,
seràs poderós en qualsevol lloc on vagis.
El més important en una operació militar
és la victòria i no la persistència.
Aquesta última no és beneficiosa.
Un exèrcit és com el foc:
si no l'apagues,
es consumirà per si mateix.
És millor conservar un enemic intacte que destruir-lo.
És aconsellable prendre el temps que calgui
Si estàs assetjant una ciutat,
esgotaràs les teves forces.
Si mantens al teu exèrcit
durant molt de temps en campanya,
els teus subministraments s'esgotaran.
He sentit parlar d'operacions militars
que han estat maldestres i sobtades,
però mai he vist a cap expert
en l'Art de la Guerra que mantingués
la campanya per molt temps.
Sigues ràpid com el tro
que ressona abans que hagis pogut
tapar-te les orelles,
veloç com el llampec que repampalluga
abans d'haver pogut pestanyejar.
Un general intel•ligent lluita
per desproveir l'enemic dels seus aliments.
Cada porció d'aliments presos
a l'enemic equival a vint
que et subministres a tu mateix.
Si utilitzes l'enemic per derrotar l'enemic,
seràs poderós en qualsevol lloc on vagis.
El més important en una operació militar
és la victòria i no la persistència.
Aquesta última no és beneficiosa.
Un exèrcit és com el foc:
si no l'apagues,
es consumirà per si mateix.
És millor conservar un enemic intacte que destruir-lo.
Els que
aconsegueixen que es rendeixin impotents
els exèrcits aliens sense lluitar
són els millors mestres de l'Art de la Guerra.
els exèrcits aliens sense lluitar
són els millors mestres de l'Art de la Guerra.
Mai s’ha d'atacar
amb còlera i pressa.
És aconsellable prendre el temps que calgui
en la planificació i coordinació del pla.
Un veritable mestre de les arts marcials venç
a altres forces enemigues sense batalla,
conquesta altres ciutats sense asediarlas
i destrueix a altres exèrcits sense emprar molt de temps.
La victòria completa es produeix quan l'exèrcit no lluita,
la ciutat no és assetjada,
la destrucció no es perllonga durant molt de temps,
i en cada cas l'enemic és vençut per l'ús de l'estratègia.
Si coneixes als altres i et coneixes a tu mateix,
ni en cent batalles correràs perill,
si no coneixes als altres,
però et coneixes a tu mateix,
perdràs una batalla i guanyaràs una altra;
si no coneixes als altres ni et coneixes a tu mateix,
correràs perill a cada batalla.
La invencibilitat està en un mateix,
la vulnerabilitat en l'adversari.
La invencibilitat és una qüestió de defensa,
la vulnerabilitat, una qüestió d'atac.
Mentre no hagis observat vulnerabilitats
en l'ordre de batalla dels adversaris,
oculta la teva pròpia formació d'atac,
i prepara't per ser invencible,
amb la finalitat de preservar-te.
Quan els adversaris tenen ordres de batalla vulnerables,
és el moment de sortir a atacar-los.
La defensa és per temps d'escassetat,
l'atac per a temps d'abundància.
En situacions de defensa,
silenciareu les veus i esborrareu les empremtes,
amagats com fantasmes i esperits sota terra,
invisibles per a tothom.
En situacions d'atac,
el vostre moviment és ràpid i el vostre crit fulgurant,
veloç com el tro i el llampec,
per als quals no es pot un preparar,
encara que vinguin del cel.
Tothom elogia la victòria en la batalla,
però el veritablement desitjable
és poder veure el món del subtil
i adonar-te del món de l'ocult,
fins al punt de ser capaç d'aconseguir la victòria
on no existeix forma.
Si ets capaç de veure el subtil i d'adonar-te de l'ocult,
irrompent abans de l'ordre de batalla,
la victòria així obtinguda és un victòria fàcil.
Quan ets capaç de veure el subtil, és fàcil guanyar.
Un exèrcit victoriós guanya primer i enceta la batalla després,
un exèrcit derrotat lluita primer i intenta obtenir la victòria després.
Els experts són capaços de vèncer l'enemic creant una percepció favorable en ells,
I així obtenir la victòria sense necessitat d'exercir la seva força.
El desordre arriba de l'ordre,
la covardia sorgeix del valor,
la debilitat brolla de la força.
Si vols fingir desordre per convèncer als teus adversaris i distreure'ls,
primer has de organitzar l'ordre,
perquè només llavors pots crear un desordre artificial.
Si vols fingir covardia per conèixer l'estratègia dels adversaris,
primer has de ser extremadament valent,
perquè només llavors pots actuar com tímid de manera artificial.
Si vols fingir debilitat per induir l'arrogància en els teus enemics,
primer has de ser extremadament forta perquè només llavors
pots pretendre ser feble.
Quan un exèrcit té la força de l'ímpetu,
fins i tot el tímid es torna valent,
quan perd la força de l'ímpetu,
fins i tot el valent esdevé tímid.
Res està fixat en les lleis de la guerra:
aquestes es desenvolupen sobre la base de l'ímpetu.
Fa moure els enemics amb la perspectiva del triomf,
perquè caiguin en l'emboscada.
Els bons guerrers fan que els adversaris vinguin a ells,
i de cap manera es deixen atreure fora de la seva fortalesa.
Si fas que els adversaris vinguin a tu per combatre,
la seva força estarà sempre buida.
Si no surts a combatre,
la teva força estarà sempre plena.
Aquest és l'art de buidar els altres i d' omplir a tu mateix.
Apareix en llocs crítics i ataca on menys s'ho esperin,
fent que hagin d'acudir al rescat.
Sigues extremadament subtil, discret,
fins al punt de no tenir forma.
Sigues completament misteriós i confidencial,
fins al punt de ser silenciós.
D'aquesta manera podràs dirigir el destí dels teus adversaris.
Arriba com el vent,
mou-te com el llampec,
i els adversaris no podran vèncer.
Quan els adversaris arriben per atacar,
no lluites amb ells,
sinó que estableixes un canvi estratègic
per confondre'ls i omplir-los de incertesa.
Fes que els adversaris vegin
com és d’extraordinari el que és ordinari per a tu;
fes que vegin com ordinari el que és extraordinari per a tu.
Si fas que els adversaris no sàpiguen
el lloc i la data de la batalla,
sempre pots vèncer.
Fes alguna cosa per o en contra dels adversaris
per cridar la seva atenció,
per atreure’ls de manera que puguis així descobrir
els seus hàbits de comportament d'atac i de defensa.
Tothom coneix la forma
mitjançant la qual va resultar vencedor,
però ningú coneix la forma
mitjançant la qual es va assegurar la victòria.
Un exèrcit no té formació constant,
el mateix que l'aigua no té forma constant:
es diu geni a la capacitat d'obtenir la victòria
a la capacitat de canviar i adaptar-se segons l'enemic.
- Sun Tzu, El arte de la guerra, traducción directa del chino antiguo a cargo de Albert Galvany, coautor de la primera traducción directa y completa del Yijing del chino al castellano. Incluye texto original chino; Editorial Trotta: Madrid, 2001 [8ª edición 2012]. ISBN 978-84-8164-492-0.
- Arte de la guerra de Sunzi (edición bilingüe). Versión restaurada a partir del manuscrito de Yinqueshan (s. II a. C.), a cargo de Laureano Ramírez Bellerín; Editorial La Esfera de los Libros: Madrid, 2006. ISBN 84-9734-509-6.
- Sun Tzu, El arte de la guerra; los trece capítulos. Versión castellana de la traducción francesa de Amiot de Esteve Serra, colección "los pequeños libros de la sabiduría", editada por José J. de Olañeta: Barcelona, 2005. ISBN 84-7651-807-2.
- Sun Tzu, El arte de la guerra. Versión de Samuel Griffith. Colección Evergreen. Köln: Editorial Taschen Benedikt, 2006. ISBN 978-3-8228-5652-9.
imatge central2: https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiY9KtRvmsIdjl3B-WEvkhy9ZRBXOANh6axlXOCISFf38sQ_OeQZhkr2V3fSWK4Qj_3bEjyfkzE7iJm1psngMYYcSl71A7-JaB5JS2QnavEtggcDYNjhP98TmdUoqbcrs6oYpM8ttyN-IM/s1600/adlg2.jpg
Sàvies paraules.
ResponElimina