Quan la lluna és
Del color dels teus petons
Només em cal restar arraulida
entre els teus somriures
Per reeixir del nostre amor
Com un estel que en negra nit
Il·lumina temors i pors
Un nou cel ens cobrirà
Però ja no serà pas massa tard.
©mduarte 12/08/2013
Gràcies per la lluna mestre Carles Duarte Montserrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada