dimecres, 27 de febrer del 2013

DESLLIURAR-SE




Digues si he errat al estimar,
potser no era per mi , no hi tenia dret
a la llar i al capvespre
de paraules, somriures,
petons i abraçades.

Parla’m de sentiments prohibits,
de com guaitar dins la cambra del record,
segellada amb les llàgrimes de l’oblit,
per obrir-la i alliberar
tot allò que em fa mal.

Explica’m de les llargues nits
insomnes i fredes,
dels somnis que fugen
i els mots que escric,
a l’ombra de l’eterna vetlla.

Parla’m d’aquest silenci despietat
que provoca la por
a deslliurar-nos al diàleg,
i romandre nus, exposats als altres.
Digues si he errat al estimar...

(Rosamari Gòdia - 25/02/2013)

Estimar mai és errar
sagrera dels sentiments
no coneix ni delit ni pecat
ets o no hi ets
estàs o no estàs

qui pot legitimizar
el que sent un cor
qui pot fer llei de la raó
qui  pot mantenir presoner un cor

Nit i dia s’esvaeixen
En un llindar ple de silencis
En un erm mar d’ombres
En un mirall sense reflexos

Emmudits per l’emoció
Oblidem que el silenci
És el crit de la passió
Que un cop desfermat
Si  és insatisfet
Aquest esdevé en udol tenebrós

Només sé del cert
Que en no estimar
Qui és errat, sóc jo.

Mayte Duarte XXVII/II/MMXIII

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares