I de sobte… res
i no és pas el buit el que esdevé,
ans el contrari,
un univers on la matèria fosca
ara és sinergia de llum
la pulsió del batec estel•lar
flueix com a simfonia del meu cor
no hi han llindars
qui gaudirà de la dolça alternança
de la justícia intrínseca que desvetlla tot acte
i és en aquest no saber
que em trobaré
... que et somiaré
Mayte Duarte XVI/VI/MMXIV
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada