GARBUIX

ENTRE ABRAÇADES DE BOIRA I SILENCIS DE FUM,

GARBUIXADA ENTRE ELS TEUS DITS,

LA NIT M’ENBOLCALLA  I ACARONA.

SENSE QUE LA LLUNA UDOLI.

SENSE QUE EL MAR S’EVAPORI.

AMB ELS ENCENALLS D’UNA PASSIÓ 

QUE EM XIUXIUEJA PETONS 

ARRAULIDA ENTRE ELS BATECS DEL TEU COR,

SOBRE EL TEU PIT.

MÉS ENLLÀ DE L’HORITZÓ I LA RAÓ,

MÉS ENLLÀ DEL TEU SOMRIURE.

© Mayte Duarte VI-IV-MMXIV