En la foscor de les solituds
sempre hi ha l'espurna,
l'encenall, la guspira que de nou
ens inflama i esperona
Som inestables,
som duals,
som canvi.
© Mayte Duarte III-IV-MMXIV
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada