De vegades la diferència ens uneix
i és en l’altre que trobem l’aixopluc
que ens manca en el nostre entorn
eixordat de llum i colors
De vegades la tendresa més infinita
rau en el feréstec més profund
de l’obaga existència del que s’amaga en la foscor
sobri i aspre, mut de dolçors
De vegades la llum s’escola per les esquerdes
de les ànimes esquerpes
i preuant la subtilesa
acaronen i bressolen com ningú
la tenaç força i efímera feblesa de qui
a canvi d’un bes, ofereix un nou univers.
© Mayte Duarte XXV-I-MMXIV
Imatge John Bauer 1915.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada