LA CLAU

Quan allò que és
realment deixa de ser-ho
ens trobem amb la clau
que resol l'enigma.

Tu saps on la llum rau en la foscor?

Tu saps on la vida esdevé mort?

Tu saps on l'amor es muta en oblit?


Una guspira, un batec, un petó.

© Mayte Duarte XXIX-I-MMXIV

LA DIFERÈNCIA

De vegades la diferència ens uneix
i és en l’altre que trobem l’aixopluc 
que ens  manca en el nostre entorn
eixordat de llum i colors 

De vegades la tendresa més infinita
rau en el feréstec més profund
de l’obaga existència del que s’amaga en la foscor
sobri i aspre, mut de dolçors

De vegades la llum s’escola per les esquerdes
de les ànimes esquerpes
i preuant la subtilesa 
acaronen i bressolen com ningú 
la tenaç força i efímera feblesa de qui 
a canvi d’un bes, ofereix un nou univers.


© Mayte Duarte XXV-I-MMXIV

Imatge John Bauer 1915.

EL BATEC

Mentre el drac roman en repòs

com pedra erma a l'espera

el meu esperit femení

es prepara per combatre les tenebres.

és de la foscor que esdevindrà la llum

És de l'amor que l'oblit s'allunya

la diferència entre la vida i la mort

rau en un batec de cor.

© Mayte Duarte XXII-I-MMXIV

SOM

Si som el que recordem…

Si som el que pensem…

Si som el que somiem…

Jo sens dubte

Sóc pols dels estels!

© Mayte Duarte XIV-I-MMXIV

i ARA...

arraulida i acaronada

per l'abraçada de la freda i fosca nit

arrecerada prop 

del record del batec del teu cor 

somiaré amb un món de llunes i sols

melangies i estels...


© Mayte Duarte XIV-I-MMXIV

FRACTALITAT

La nostra existència és plena
d’espais buits finits 
que com fugissers instants de gràcia
conformen la xarxa d’una una vida,
d’un instant…

petó a petó
somriure a somriure

la solitud i buidor
de cada un dels nostres racons
esdevé plé o buit 
segons les nostres percepcions

cal no perdre’ns en el marasme dels sentits
i copsar en el seu conjunt o en petits bocins
tot allò que som, tot allò 
que en la foscor de la nit
ens atrevim a oferir i consentim en gaudir

a cau d’orella
a la vora del foc 
de fractal en fractal
coronant els estels
de fulgurants espurnes 
tan d’amor com d'espais en blanc

© Mayte Duarte XIII-I-MMXIV

SINCRONIES SUBTILS

DE VEGADES CREIEM QUE LA DIFERÈNCIA 

ENTRE SER O NO SER 

RAU EN ROMANDRE ACOMPANYATS O SOLS 

MÉS ENLLÀ DE LA SÚBTIL LLUM DEL PRIMER RAIG DE LLUM.

HEM DE REPOSAR MÉS SOVINT 

EN EL POLS VITAL DE LA NATURA 

I RECUPERAR LA SÀVIA 

QUE EL TEMPUS DE LA VIDA ENS MARCA, 

SOM POLS D'ESTRELLES I VIVIM ANCORATS A LA TERRA. 

© Mayte Duarte IX-I-MMXIV

Imatge: Josep Valls