dimecres, 27 de febrer del 2013

DESLLIURAR-SE




Digues si he errat al estimar,
potser no era per mi , no hi tenia dret
a la llar i al capvespre
de paraules, somriures,
petons i abraçades.

Parla’m de sentiments prohibits,
de com guaitar dins la cambra del record,
segellada amb les llàgrimes de l’oblit,
per obrir-la i alliberar
tot allò que em fa mal.

Explica’m de les llargues nits
insomnes i fredes,
dels somnis que fugen
i els mots que escric,
a l’ombra de l’eterna vetlla.

Parla’m d’aquest silenci despietat
que provoca la por
a deslliurar-nos al diàleg,
i romandre nus, exposats als altres.
Digues si he errat al estimar...

(Rosamari Gòdia - 25/02/2013)

Estimar mai és errar
sagrera dels sentiments
no coneix ni delit ni pecat
ets o no hi ets
estàs o no estàs

qui pot legitimizar
el que sent un cor
qui pot fer llei de la raó
qui  pot mantenir presoner un cor

Nit i dia s’esvaeixen
En un llindar ple de silencis
En un erm mar d’ombres
En un mirall sense reflexos

Emmudits per l’emoció
Oblidem que el silenci
És el crit de la passió
Que un cop desfermat
Si  és insatisfet
Aquest esdevé en udol tenebrós

Només sé del cert
Que en no estimar
Qui és errat, sóc jo.

Mayte Duarte XXVII/II/MMXIII

dilluns, 25 de febrer del 2013

TORNADA

DE SOCA-REL



Com un arbre vell
que amarga en la foscor
l’ enyorat fruit perdut
en mor de la passió
degoteja el meu amor

Escolant-se amb els segons
maldant per a tornar a sentir
el preuat color de la munió
de llum i desig
que provoca el teu record.

El beuratge que jo prengué
en besar-te per primer cop
emmetzinar aquest feréstec cor
que embadalit dels teus ulls
ja no es creu cec

Fugisser del teu batec
es marceix tot sol,
presoner del mot
que el preserva de l’oblit
fins que s’esvaeix la foscor
reposant sobre el teu pit

Arraulit, petit, dolç i feliç.

Frissant per tornar a delectar-se
amb la màgia del llindar
entre la llum i la foscor 

entre el plaer i el dolor
que amaga el teu somriure
i desvetlla els teus petons.

Mayte Duarte
XX-XII-MMXII

diumenge, 24 de febrer del 2013

REMEMBRANCES





Enmig de l’espessor del bosc 
fugint de la brama
intento deixar un subtil rastre 
de petons a l’aguaita


en la solitud del rondo
em reben les dolces i melangioses notes
de la melòdica recerca
de la punyent espera


quan en el buit de les blanques planes
emergeix un raig de llum
prenen cos les nostres paraules
i reeixim amb un somriure als ulls


manca l’aire, l’esperit i la rauxa
manca la dolçor, l’escalf, la il·lusió 
I com no! l’albada
aquella que és teva i meva, l’estelada


les teves mans em fan l’amor
amb carícies de dolços pessics
i amb la ploma
amb simbòlica rima
em captives desitjos i somnis,

anhels punyents
de silenciar el vers 
aclucant dolçament els ulls

quan en perdre’t en el buit
trobes el camí de tornada
en la serena albada
que voreja el vel que separa
el paradís de l’ infern,

la balma on arraulir-se
l’estora on jeu
el meu desig i el teu bes


escriuré amb petons
sobre la teva pell un text
i amb la punta de la llengua 
resseguiré la meva grafia


m’esmerçaré en la puntuació de la lletra
provocada en mi pel teu verb,
que complementat amb dolces paraules
cal·ligrafiades amb melòdica rima
en el anvers dels meus somnis
esdevé oratòria infinita,

aixoplugada en el vers d’un bes 
de tendresa infinita 
on el desig mai s’esvaeix 
en esdevenir gramàtica

ans al contrari,

s’esmicola com la sorra
lliscant per les teves espatlles
tot just allà, 

allà on el llenç és transmuta en text.


Mayte Duarte
XXIV-X-MMXII a XXX-X-MMXII

dijous, 21 de febrer del 2013

MAPEJANT























Mapejant records
Me n’adono que la carena
Dels meus somnis
Coincideix perfectament
amb els desitjos que espurnen
a les ninetes dels teus ulls

Geografia d’un sentiment
Que en ser delimitada
Pel somriure que tot sovint
Emergeix a l’alba
Roman qual natura emergent
Fruit de tremolors i de magma
Cromàtic paisatge
El de l’amor furtiu
Que nodrit dels petons prohibits
Fugitiu de l’horitzó de l’oblit
Esdevé arraulit i ocult
com un missatge secret
que roman en la llum
dels meus cabells.


Mayte Duarte XXVII/VII/MMXII

dimarts, 12 de febrer del 2013

EL LLINDAR


Si en la nit i la foscor has perdut el camí 

que et duia directe a Avalón

Recorda tancar els teus ulls, 

sentir que brama en el silenci, i entreveure 

El petit reflex de llum que 

et durà directe en aquestes portes..... 

si saps el nom que qui et ve a rebre... 

els custodis, com a forces primigènies, 

et permetran traspassar el llindar de la consciència 

y arribar fins el final.



XI-II-MMXIII Mayte Duarte

ON


Hi ha ofrenes que queden ermes

crear un món pel no res

no veure el cel

no trobar-te ... per què no et perds


Potser no albirar l’horitzó

restar arraulida entre les bromes

latent i emetent

esmicolant el buit entre petits bocins de foscor

XII-II-MMXIII Mayte Duarte



TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares