I qui sóc jo per a perdonar?
tan sols un esser humà
i és per aquesta humanitat
que et deixo marxar
la que em dóna la capacitat
de saber-te estimar
II - I - MMXIII
dijous, 3 de gener del 2013
ESSER COM LA SORRA DE DESERT
I qui sóc jo per a perdonar?
tan sols un esser humà
i és per aquesta humanitat
que et deixo marxar
la que em dóna la capacitat
de saber-te estimar
II - I - MMXIII
dimecres, 2 de gener del 2013
OUROBOS INFINIT
Torno a ser al punt de partida
deixant anar llast
tancant comptes pendents
Demà s'haurà acabat esperar allò que mai no ha de passar,
Si no em va estimar, no m'estimarà ja
Ara ja no hi ha marge
lo dolorós és el marge....
demà....demà seré jo
i cada cop amb menys circumstàncies.
II/XII/MMXII
II/XII/MMXII
dilluns, 31 de desembre del 2012
ENTORTOLLIGAMENTS
Ja amb la Lluna despresa de núvols
....i de tot allò que hauria de no ser-hi,
una lluna que en si mateixa és lluna,
una lluna per estimar-se...
I la veiem on estem
i qui sap si al mateix temps?
La mateixa lluna ens guareix i contempla
arreu d'on els nostres cors es trobin
Companya de moltes nits,
vetlla els secrets
desitjos i anhels
somnis i sentiments prohibits
esperances, records i esdeveniments emetents
com amant que podem contemplar i no tocar...
fent-se sentir estimat,
acaronat i besat pel record a ran de pell
no hi ha foscor eterna que ens empari
ni fred que duri
les nostres ànimes sota la llum
d'aquesta pàl·lida nit que ens convida
a l'escalf i llum de la lluna i la foguera.
Rosamaria Gòdia&Mayte Duarte
XXXI/XXII/MMXII
dimarts, 18 de desembre del 2012
dimecres, 5 de desembre del 2012
diumenge, 2 de desembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
