dilluns, 31 de desembre del 2012

ENTORTOLLIGAMENTS






Ja amb la Lluna despresa de núvols

‎....i de tot allò que hauria de no ser-hi,
una lluna que en si mateixa és lluna,
una lluna per estimar-se...


I la veiem on estem
i qui sap si al mateix temps?


La mateixa lluna ens guareix i contempla
arreu d'on els nostres cors es trobin


Companya de moltes nits,
vetlla els secrets

desitjos i anhels


somnis i sentiments prohibits

esperances, records i esdeveniments emetents


com amant que podem contemplar i no tocar...


fent-se sentir estimat,
acaronat i besat pel record a ran de pell

no hi ha foscor eterna que ens empari

ni fred que duri

les nostres ànimes sota la llum
d'aquesta pàl·lida nit que ens convida
a l'escalf i llum de la lluna i la foguera.

Rosamaria Gòdia&Mayte Duarte

XXXI/XXII/MMXII

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares