Com si de resistir més enllà del temps i l espai es tractés,
qui diu trist? Qui diu meu?
Saber qui sóc on no hi sóc quan sóc,
ésser aquell jo que no per ser menys jo és més jo.
Qui diu trist? Qui no dol?
© Mayte Duarte XXVIII-VII-MMXIV
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
Sol i de dol i amb vetusta gonella...
ResponEliminaEm veig sovint per fosques solituds,
ResponEliminaEn prats ignots i munts de llicorella
I gorgs pregons que m'aturen, astuts.
I dic: On só? Per quina terra vella,
-Per quin cel mort-, o pasturatges muts,
Deleges foll? Vers quina meravella
D'astre ignorat m'adreç passos retuts?
Sol, sóc etern. M'és present el paisatge
De fa mil anys, l'estrany no m'és estrany:
Jo m'hi sent nat; i en desert sense estany
O en tuc de neu, jo retrob el paratge
On ja vaguí, i, de Déu, el parany
Per heure'm tot. O del diable engany.
FOIX I MAS, JOSEP VICENÇ
Em van obligar a selectivitat :(
Elimina