Quants cops haurem de caure i tornar aixecar
Perquè l’avern ens deixi d’esperar?
Qui té curiositat, pregunta
Qui té fam de coneixement, cerca
Qui s’estima la mort... el no res, viu.
No vull ser una ombra xinesa a la paret.
Quants cops haurem de caure i tornar aixecar
Perquè l’avern ens deixi d’esperar?
© mduarte 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada