L’essència del moment
comporta l’èxtasi
de romandre captiva
del misteri del no res
Quan perduda
Expulsada de tu mateixa,
i estorada a les
portes de l’avenc
com en un efecte mirall
travesses el llindar,
efímer i fugisser,
on et deslliures de les cadenes
tot desfermant les fogueres
de l’essència del moment...
i és llavors que esdevé
tot allò que tu ets.
II-X-MMXII
Les cadenes... ai! les cadenes. Preciós, íntim, lliertat.
ResponEliminaUna mostra més del meu Gerundi....
ResponElimina