dijous, 27 de setembre del 2012
dimecres, 19 de setembre del 2012
ÉS LLAVORS...
l’aire que suaument m’acarona
que en tancar els ulls em transporta i,
sento com la meva pell
cerca la carena de les teves espatlles
per després deixar-se lliscar
pel teu somriure i
arraulida en un sospir
petita i poderosa
esdevenir l’origen i fi
de l’esclat de dolça llum
de cromàtics petons,
calidoscòpics bocins d’amor.
XIX/IX/MMXII M.D.
diumenge, 2 de setembre del 2012
dissabte, 1 de setembre del 2012
DEL BLAU A L'ARGENT
I en guaitar la lluna blava
I empaitar-la que s’amaga
Són els teus delits els que m’atansen
Passió tardana que ens amara
De promeses i de somnis
De records d’eres llunyanes.
No t’enyoris de lluna blava
Que guarida és la ferida
D’absències i paraules no dites
Que de fades, folls i versos
Els teus mots ja m’afalaguen.
És aquesta esmunyedissa lluna blava
que em trastoca la semblança
és aquesta lluna blava
i la passió que ens amara.
I a cobert de la tempesta
després d’una lluna
que cobeja i ens contempla
des d’una nova i bella albada
Solitària guaridora
de passió assedegada
que en tornar-se argent
filarà de nou
amors, petons i rialles.
XXXI-VIII-MMXII MD.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
