DEL BLAU A L'ARGENT

I en guaitar la lluna blava

I empaitar-la que s’amaga

Són els teus delits els que m’atansen

Passió tardana que ens amara

De promeses i de somnis

De records d’eres llunyanes.

No t’enyoris de lluna blava

Que guarida és la ferida

D’absències i paraules no dites

Que de fades, folls i versos

Els teus mots ja m’afalaguen.

És aquesta esmunyedissa lluna blava

que em trastoca la semblança

és aquesta lluna blava

i la passió que ens amara.

I a cobert de la tempesta

després d’una lluna

que cobeja i ens contempla

des d’una nova i bella albada

Solitària guaridora

de passió assedegada

que en tornar-se argent

filarà de nou

amors, petons i rialles.

XXXI-VIII-MMXII MD.