Quan la lluna és el bes que m'acarona
només l'aixopluc de l'aigua em bressola
©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII
dimecres, 31 de gener del 2018
dilluns, 10 d’agost del 2015
SOMRIURE PROPI I ALIÈ
plens de somnis, plens d'obacs, plens de res.
Però ara sabem que el temps no existeix.
Que res és el que sembla i el que ho és, no ho sembla.
Que principi i final són el mateix extrem.
que res és perdut o trobat si no hi és en tu i en mi.
Que no s'havia d'anar enlloc, per que ja hi érem,
tan llarg i curt camí, per trobar-nos entre els fils del destí.
Que viure, és viure'ns
i que el llegir no ens ha de fer perdre pas l'escriure.
Si qui no té somnis, mor abans
només ens espera l'eternitat.
©Mayte Duarte, MMXV
dijous, 5 de febrer del 2015
NIT DE FEBRER
De pols d’estels és el meu bes,
d’alè de Drac i de records també.
És en tancar els ulls quan només la veig,
des de la romana necròpolis,
i a les meves mans, un llibre vell.
©Mayte Duarte III/II/MMXV
divendres, 30 de gener del 2015
LA CRIDA
Esculpture Paige Bradley
Quan a la crida ningú respon
la distància més curta entre tots dos
som tu i jo
© Mayte Duarte XXX-I-MMXV
dilluns, 19 de gener del 2015
dimarts, 6 de gener del 2015
BENHAURADA MEMÒRIA
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure.
No es tracta de carpe diem, es tracta de viure.
Res no hagués estat ni podrà ser si en aquest mateix instant el temps s’escola i es perd.
En definitiva, el temps no existeix...
som una munió de fugissers moments, els quals recordem.
©Mayte Duarte VI-I-MMXV
dimarts, 2 de desembre del 2014
AIXÒ SI ÉS...
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit,
si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït.
©Mayte
Duarte I-XII-MMXIV
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
