ESCRIURE I...

Seure i escriure pot esser un costum

fins i tot pot arribar a ser un mal hàbit

de ben segur que per a molts

el sols fet de trobar-se amb una plana en blanc

els esperona a tancar els ulls, esmolar la ploma

i viure fent viure als altres les vides

que de ben segur els hagués agradat.


Qui sap si en ser escrites i llegides

aquestes no esdevenen en particulars realitats 

de cau d’orella, de tauleta de nit, de somnis infinits...

© mduarte X-XII-MMXIII

24 LLUNES

Quan en el batec de l’univers

no se’t sent

Quan en el remor de les aigües

manca el teu dringar

Quan en l‘albada

el primer raig de sol és a tocar...

Evocar el teu somriure

el teu escalf, el teu tarannà

dir el teu nom en un murmuri

és el conjur que s’escau

per tornar a caminar.

Acaronada per mil melodies

suaus i esmorteïdes

per el  so de les flames de la foguera

que alimenta les nostres vides

t’abandones al fluix del temps.

Llavors en tancar els ulls i sentir la seva mà

saps molt be, que és el millor que hi ha.

© mduarte XXVIII-XI-MMXIII

CERTESA

Hi ha portes que no ens duran mai enlloc
i claus que mai obriran cap pany

Només em resta aclucar els ulls
i evocar la teva dolça tempesta


(© mduarte XX-XI-MMXIII)

NO T’ESPERAVA

Mai saps que t’espera a la següent albada

ni quins estranys companys de camí

compartiran amb tu la nit

Però si en aquell moment on tot és possible

t’emmiralles en el seu somriure

les galàxies no seran més que espurnes

en l’escalf del seu pit

a recer del perill.

Amb un bes

desfaràs tot el que no és

I amb el seu batec i el teu lleuger alè

sorgirà de l’amor,  un nou univers,

ple d’estels i guspires de records viscuts

encenalls de la passió que esdevé

entre les nostres pells

© mduarte VI/XI/MMXIII

CAL SEGUIR

De vegades el cor i els somnis 

són més enllà de nosaltres mateixos.

passen els anys i seguim entestats en cercar 

la raó amb la llum del cor

més enllà de l’horitzó 

i d'algunes engrunes d’amor

dia rere dia

amb o sense il·lusió 

ens neguem ha acceptar 

que només trobarem el que som.

© Mayte Duarte III/X/MMXIII

EL VIATGE ÉS SOLITUD

És quan en aixecar els ulls 

i emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles

És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.

Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII

POTSER NO

No sóc tan sols la rosada

ni un cor que batega a l'albada.

No sóc qui escalfa l'absència 

de matinades incertes.

No sóc, qui esperes.

Sóc qui cada dia

amb un somriure i un bes... et desperta.

© mduarte 2013.

imatge: http://www.imagenesparafondo.com/fondo-pantalla-fantasia-dragon-y-hada.html

RES

res és determinat i finit

res és res

ser ja és

i aquí és on ens trobem

en l’altre alhora que en un mateix.




© mduarte XV-X-MMXIII

SOTA LA LLUNA BLAVA

Bullia la passió al bosc

els focs eren a la sàvia vella

només bressolant s'atansa el cor 

per acaronar les ànimes

Reguitzells de guspires enlluernan

el dolç bes que t'espera

© Mayte Duarte XXVII-IX-MMXIII.

COM EN EL CURS DEL RIU

és en el silenci del brogit de l'ànima

que cerco el teu somriure

és en la freda i obaga matinada

que el teu bes m'escalfa

Com la lluna mai romans en la foscor més absoluta.


© Mayte Duarte XXIV-IX-MMXIII

LLUNES AVUI

Entre ser i no ser

balla el meu somrís.


Entre fer i no fer

dringa el teu bes.





Mayte Duarte XIII-IX-MMXIII

Imatge Carles Duarte

TEMPUS

Fa temps que fa,


fa temps que el temps...


ens desfà.





© Mayte Duarte XIII-IX-MMXIII

EL MÓN DEL LLIBRE ÉS...

Quan miro les planes d'un llibre nou per a mi

albiro mons que no sospito

quan miro als ulls de qui l'ha llegit

sé del cert que defugir la lectura

fora tasca impossible.

En olorar les seves cobertes

el viatge comença allà tot just

on la seva escriptura acaba

i la meva lectura comença.

© mduarte   VI-IX-MMXIII

LA LLUNA

És la guspira d'un batec

L'espurna d'un alè

L'encenall d'un sentiment

La foguera del que avui per avui, és. 



©mduarte XXIV-VIII-MMXIII

ÉS SELENE

En  tancar els ulls

sento la fredor de la nit

la distància dels records

I la llum que m’il·lumina

en la foscor que ens embolcalla

és la d’una lluna que no permet

que l’albada ens destorbi la besada.

© mduarte XIX-VIII-MMXIII

Imatge: Carles Duarte Montserrat
https://sphotos-a-mad.xx.fbcdn.net/hphotos-ash4/1014214_10201803187707217_1523798281_n.jpg

DEL MÉS IRRACIONAL A LA RAÓ DE SER

" Diuen que al llarg de la nostra vida tenim dos grans amors, un amb el qual et cases o vius per sempre, potser el pare o la mare dels teus fills ... Aquesta persona amb la que aconsegueixes la compenetració màxima per estar la resta de la teva vida al seu costat ...

I diuen que hi ha un segon gran amor, una persona que perdràs per sempre. Algú amb qui vas néixer connectat, tan connectat ... que les forces de la química escapen a la raó i impedint-ne sempre, arribar a un final feliç. Fins que cert dia deixis de intentar-ho, et rendiràs i cercaràs aquesta altra persona que acabaràs trobant.

Però us asseguro que no passareu una sola nit, sense necessitar un altre petó seu, o tan sols discutir un cop més ...

Tots sabem de què estic parlant, per que mentre esteu llegint això, us ha vingut el seu nom al cap, us alliberareu d'ell o d'ella deixant de patir, aconseguireu trobar la pau (la substituireu per la calma) però us ben asseguro que no passareu un dia en què no vulgueu que estigui aquí per pertorbar-vos.

Per que de vegades es desprèn més energia discutint amb algú que estimes que fent l'amor amb algú a qui aprecies. "

Traducció i adaptació d’una cita de Paulo Coelho
© Mayte Duarte XVII-VIII-MMXIII


BIBLIOGRAFIA Paulo Coelho

• El teatro en la Educación - 1974
• El Manifiesto de Krig-há - 1974
• El peregrino de Compostela - 1987.
• El alquimista - 1988
• Brida - 1990
• El don supremo (de Henry Drummond) - 1991 (Adaptación).7
• Valquirias - 1992.11
• Maktub - 1994
• A orillas del río Piedra me senté y lloré - 1994.12
• La quinta montaña - 1996.13
• Cartas de Amor del Profeta (de Khalil Gibran) - 1997 (adaptación).7
• El Manual del Guerrero de la Luz - 1997
• Verónika decide morir - 1998
• El demonio y la señorita Prym - 2000.14
• Once minutos - 2003
• El Zahir - 2005.15
• La bruja de Portobello - 2007.16
• Como el río que fluye - 2008
• El vencedor está solo - 2008
• El camino del arco - 2009.17
• Historias para padres, hijos y nietos - 2009
• Aleph - 2011.18
• El manuscrito encontrado en Accra - 2012

MEMENTO

De vegades la ciutat et sorprèn

en mig de la remor i l’oblit

del tràfec estressant

en sorgir del no res

com si no fos allà...

I l’instant copsat

és deleix per un segons

en tornar a formar part

de l’efímera realitat.

L’únic testimoni 

la càmera i la teva aclucada d’ull 

que diu...

T'estimo

 © Mayte Duarte XVI-VIII-MMXIII

DE L'OBLIT, RECORD

Allò que un somni sembla

no és res més que el tot

la realitat d'un oblit

que ha esdevingut tot sol

en efímer i etern record


 © mduarte XIV/VIII/MMXIII

EL SILENCI EN BLAU

De vegades la solitud de la muntanya

ens fa adonar de la dolça enyorança

del qui dels petons fa virtut.


Res com la remor del silenci

per trobar el murmuri

del teu record.



© mduarte XIV/VIII/MMXIII

LA LLUNA EN BLAU

Quan la lluna és

Del color dels teus petons

Només em cal restar arraulida

entre els teus somriures

Per reeixir del nostre amor

Com un estel que en negra nit

Il·lumina temors i pors

Un nou cel ens cobrirà

Però ja no serà pas massa tard.


©mduarte 12/08/2013

Gràcies per la lluna mestre Carles Duarte Montserrat

BRUNA LLUNA

Malgrat que fosca i esquerpa

m'acarona l'ànima una lluna vella

en la remor del mar dels meus silencis

m'abandono a la plenamar dels teus desitjos



© mduarte IV/VIII/MMXIII


La última lluna d'aquest cicle... by Carles Duarte

EN L'OFEC DE L'ESCALF

ABSÈNCIA...

Donada la manca del teu somriure

resto a l'espera d'una nova albada...

que la pau i la vetlla

ens acaroni la besada

que ens escalfa l'ànima.



Mayte Duarte VII/VII/MMXIII

AVUI...

Avui ens deixarem acaronar per les teves exclamacions,

sense fer punts i apart en una sinalefa de petons sense fi...

Mayte Duarte XXVII/VI/MMXIII

QUI...

DRACMAY I LA PRINCESA AINA

 EL MILLOR DRAC, EL DRAC REGALAT!

hi havia una vegada una princesa dita Aina que 

tenia el cor robat no tan sols al seu pare 

estimat... si no també a un Drac... 

Tant i tant l'estimava el Drac que quan un 

cavaller se la va voler emportar.... son pare no 

s'ho va pensar ni un instant i al Drac va anar

 corrents a avisar....

El Drac podia volar i on era la princesa 

abans arribar.

Pare i Drac marxaren corrents i a l'Aina salvaren 

tot rient en veure la cara del cavaller 

el pare una foto li feu....

i aqui teniu la mostra d'una història que 

no per inventada és menys estimada!

Gràcies Aina pels teus meravellosos dibuixos.

El Drac dixit. Mayte subscriu

RES... ?

I de sobte… res
i no és pas el buit el que esdevé,
ans el contrari, 
un univers on la matèria fosca
ara és sinergia de llum

la pulsió del batec estel•lar
flueix com a simfonia del meu cor

no hi ha horitzons

no hi han llindars

qui gaudirà  de la dolça alternança
de la justícia intrínseca que desvetlla  tot acte

i és en aquest no saber
que em trobaré

... que et somiaré

Mayte Duarte XVI/VI/MMXIV

MARGAIKUS 28 maig 2013

QUAN NO TOT ES DIU

M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i a cau d’orella m’omples de petons i promeses.

M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i la meva pell és el llençol

on vessar totes les teves pors

amarades pels meus petons.

M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

i aquesta esdevé en un pòsit d’universos futurs

un pont entre els mons presents.

M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua

la teva i la meva,

La catalana llengua.

Mayte Duarte XII/V/MMXIII 

LA MÀGIA

Sota la llum del sol


o de la lluna


el batec de cor contra cor


il·lumina els nostres somriures 


com si del foc de Prometeus


fossin els nostres petons.



mduarte IV/V/MMXIII

UN ESCALF

....I TANT A PROP...

De vegades el Paradís és a tocar de casa...

Marxem lluny a la recerca de nosaltres mateixos


I no ens adonem que tot ja hi era

Que tot ja hi és

I en tornar creient que mai més trobarem....

Esdevé el miraculós moment de la percepció

Del que és i no és

I en el que en prendre consciència... som

Allò que hom vol, 

allò que un sol val per la resta del món

Tot i res, ni mes ni menys.

Mayte Duarte XX-IV-MMXIII

CLAN

CUENCA

EN SER

LLUMS I OMBRES

EN RECORDAR...

EL TEMPS

GUSPIRANT

http://youtu.be/cySQhp7LZwg

Quan el foc de la llar del cor

Es reflecteixi en el meu somriure

Recorda les meves mans

Vorejant la carena dels teus temors

Quan el foc de la llar del cor

Guspiregi  sord sense remor

Tanca els ulls, i en la foscor

Recorda el bramular dels meus petons

DESLLIURAR-SE

Digues si he errat al estimar,

potser no era per mi , no hi tenia dret

a la llar i al capvespre

de paraules, somriures,

petons i abraçades.

Parla’m de sentiments prohibits,

de com guaitar dins la cambra del record,

segellada amb les llàgrimes de l’oblit,

per obrir-la i alliberar

tot allò que em fa mal.

Explica’m de les llargues nits

insomnes i fredes,

dels somnis que fugen

i els mots que escric,

a l’ombra de l’eterna vetlla.

Parla’m d’aquest silenci despietat

que provoca la por

a deslliurar-nos al diàleg,

i romandre nus, exposats als altres.

Digues si he errat al estimar...

(Rosamari Gòdia - 25/02/2013)

Estimar mai és errar

sagrera dels sentiments

no coneix ni delit ni pecat

ets o no hi ets

estàs o no estàs

qui pot legitimizar

el que sent un cor

qui pot fer llei de la raó

qui  pot mantenir presoner un cor

Nit i dia s’esvaeixen

En un llindar ple de silencis

En un erm mar d’ombres

En un mirall sense reflexos

Emmudits per l’emoció

Oblidem que el silenci

És el crit de la passió

Que un cop desfermat

Si  és insatisfet

Aquest esdevé en udol tenebrós

Només sé del cert

Que en no estimar

Qui és errat, sóc jo.

Mayte Duarte XXVII/II/MMXIII