dissabte, 2 de novembre de 2013

EL VIATGE ÉS SOLITUD





És quan en aixecar els ulls 

emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles



És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.


Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII


2 comentaris:

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares