dijous, 28 de novembre de 2013

24 LLUNES




Quan en el batec de l’univers
no se’t sent
Quan en el remor de les aigües
manca el teu dringar
Quan en l‘albada
el primer raig de sol és a tocar...

Evocar el teu somriure
el teu escalf, el teu tarannà
dir el teu nom en un murmuri
és el conjur que s’escau
per tornar a caminar.

Acaronada per mil melodies
suaus i esmorteïdes
per el  so de les flames de la foguera
que alimenta les nostres vides
t’abandones al fluix del temps.

Llavors en tancar els ulls i sentir la seva mà
saps molt be, que és el millor que hi ha.

© mduarte XXVIII-XI-MMXIII


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares