24 LLUNES

Quan en el batec de l’univers

no se’t sent

Quan en el remor de les aigües

manca el teu dringar

Quan en l‘albada

el primer raig de sol és a tocar...

Evocar el teu somriure

el teu escalf, el teu tarannà

dir el teu nom en un murmuri

és el conjur que s’escau

per tornar a caminar.

Acaronada per mil melodies

suaus i esmorteïdes

per el  so de les flames de la foguera

que alimenta les nostres vides

t’abandones al fluix del temps.

Llavors en tancar els ulls i sentir la seva mà

saps molt be, que és el millor que hi ha.

© mduarte XXVIII-XI-MMXIII

CERTESA

Hi ha portes que no ens duran mai enlloc
i claus que mai obriran cap pany

Només em resta aclucar els ulls
i evocar la teva dolça tempesta


(© mduarte XX-XI-MMXIII)

NO T’ESPERAVA

Mai saps que t’espera a la següent albada

ni quins estranys companys de camí

compartiran amb tu la nit

Però si en aquell moment on tot és possible

t’emmiralles en el seu somriure

les galàxies no seran més que espurnes

en l’escalf del seu pit

a recer del perill.

Amb un bes

desfaràs tot el que no és

I amb el seu batec i el teu lleuger alè

sorgirà de l’amor,  un nou univers,

ple d’estels i guspires de records viscuts

encenalls de la passió que esdevé

entre les nostres pells

© mduarte VI/XI/MMXIII

CAL SEGUIR

De vegades el cor i els somnis 

són més enllà de nosaltres mateixos.

passen els anys i seguim entestats en cercar 

la raó amb la llum del cor

més enllà de l’horitzó 

i d'algunes engrunes d’amor

dia rere dia

amb o sense il·lusió 

ens neguem ha acceptar 

que només trobarem el que som.

© Mayte Duarte III/X/MMXIII

EL VIATGE ÉS SOLITUD

És quan en aixecar els ulls 

i emmirallar-nos en un mateix 

descobrim que som plens d'estrelles

És aleshores que comprovem

que el camí tan sols el podem fer 

d'estel en estel

petjada rere petjada

i amb un únic alè.

Toca agafar aire de nou

deixar anar el bagatge erm

i sense esperar el somriure aliè

tornar a emprendre el viatge

vagant de nou per l'incert univers.

© Mayte Duarte II/X/MMXIII