dimecres, 22 d’octubre de 2014

θάνατο






























θάνατο

La mort sempre colpeja
ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea.
No hi ha cònsol pels que queden.

No hi ha dol que ens acaroni 
no resten espurnes d'encenalls 
en aquesta banda, al cor, la meva foguera.

Restarem els temps, poc o molt, que ens queda
cobejant la llum dels estels, on sabem que ens esperen,
tothom mor una mica quan és un qui queda.

Fem i desfem en l'absurditat, dia rere dia
sense ser-ne conscients de l'etern degoteig del temps 
sempre en  compte enrere.


©Mayte Duarte XXII_IX_MMXIV

2 comentaris:

  1. Que la vida ens salvi de la mort benvolguda dama, doncs en el record quedarà el nostre amor i tot quant vam donar sense esperar gens a canvi
    El consol són aquests records, poc més podem deixar
    preciós poema

    ResponSuprimeix
  2. som el que vivim i la nostra immortalitat rau en la petjada deixada en el cor i el record dels que han quedat. Una abraçada de llum nimfa dels dons.

    ResponSuprimeix

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares