dilluns, 10 d’agost de 2015

SOMRIURE PROPI I ALIÈ



I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud 
plens de somnis, plens d'obacs, plens de res.

Però ara sabem que el temps no existeix.
Que res és el que sembla i el que ho és, no ho sembla.

Que principi i final són el mateix extrem.
que res és perdut o trobat si no hi és en tu i en mi.

Que no s'havia d'anar enlloc, per que ja hi érem,
tan llarg i curt camí, per trobar-nos entre els fils del destí.


Que viure, és viure'ns
i que el llegir no ens ha de fer perdre pas l'escriure.

Si qui no té somnis, mor abans
només ens espera l'eternitat.


©Mayte Duarte, MMXV

Cap comentari:

Publica un comentari

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares