l’aire que suaument m’acarona
que en tancar els ulls em transporta i,
sento com la meva pell
cerca la carena de les teves espatlles
per després deixar-se lliscar
pel teu somriure i
arraulida en un sospir
petita i poderosa
esdevenir l’origen i fi
de l’esclat de dolça llum
de cromàtics petons,
calidoscòpics bocins d’amor.
XIX/IX/MMXII M.D.
Es llavors quan tot declina...quan el mantell blau cobreix el cel...quan els estels compareixen lluents i meravellosos,es llavors ,quan ens envolta la mágia de la negra immensa nit...pro mireu! alceu els ulls no fos cas que no veiéssiu, que no es tan negra la nit, que te cristalls lluminosos, que te encanteris d´amor , que te somnis de vellut..que te nostàlgia d´amor
ResponElimina