dissabte, 1 de setembre de 2012

DEL BLAU A L'ARGENT


I en guaitar la lluna blava
I empaitar-la que s’amaga
Són els teus delits els que m’atansen
Passió tardana que ens amara
De promeses i de somnis
De records d’eres llunyanes.

No t’enyoris de lluna blava
Que guarida és la ferida
D’absències i paraules no dites
Que de fades, folls i versos
Els teus mots ja m’afalaguen.

És aquesta esmunyedissa lluna blava
que em trastoca la semblança
és aquesta lluna blava
i la passió que ens amara.

I a cobert de la tempesta
després d’una lluna
que cobeja i ens contempla
des d’una nova i bella albada

Solitària guaridora
de passió assedegada
que en tornar-se argent
filarà de nou
amors, petons i rialles.


XXXI-VIII-MMXII MD.

2 comentaris:

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares