dilluns, 13 de gener del 2014

FRACTALITAT


La nostra existència és plena
d’espais buits finits 
que com fugissers instants de gràcia
conformen la xarxa d’una una vida,
d’un instant…

petó a petó
somriure a somriure

la solitud i buidor
de cada un dels nostres racons
esdevé plé o buit 
segons les nostres percepcions

cal no perdre’ns en el marasme dels sentits
i copsar en el seu conjunt o en petits bocins
tot allò que som, tot allò 
que en la foscor de la nit
ens atrevim a oferir i consentim en gaudir

a cau d’orella
a la vora del foc 
de fractal en fractal
coronant els estels
de fulgurants espurnes 
tan d’amor com d'espais en blanc

© Mayte Duarte XIII-I-MMXIV

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares