dilluns, 25 de febrer de 2013

DE SOCA-REL



Com un arbre vell
que amarga en la foscor
l’ enyorat fruit perdut
en mor de la passió
degoteja el meu amor

Escolant-se amb els segons
maldant per a tornar a sentir
el preuat color de la munió
de llum i desig
que provoca el teu record.

El beuratge que jo prengué
en besar-te per primer cop
emmetzinar aquest feréstec cor
que embadalit dels teus ulls
ja no es creu cec

Fugisser del teu batec
es marceix tot sol,
presoner del mot
que el preserva de l’oblit
fins que s’esvaeix la foscor
reposant sobre el teu pit

Arraulit, petit, dolç i feliç.

Frissant per tornar a delectar-se
amb la màgia del llindar
entre la llum i la foscor 

entre el plaer i el dolor
que amaga el teu somriure
i desvetlla els teus petons.

Mayte Duarte
XX-XII-MMXII

1 comentari:


  1. Untaré els meus cabells
    de ungüents afrodisíacs
    qubrirè el meu cos de pètals llessamins i roses
    perque quan a mi te apropis
    a explora tots els camins
    sentis l´encis del jardí
    que a florit del teu amor

    ResponElimina

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares