Com un arbre vell
que amarga en la foscor
l’ enyorat fruit perdut
en mor de la passió
degoteja el meu amor
Escolant-se amb els segons
maldant per a tornar a sentir
el preuat color de la munió
de llum i desig
que provoca el teu record.
El beuratge que jo prengué
en besar-te per primer cop
emmetzinar aquest feréstec cor
que embadalit dels teus ulls
ja no es creu cec
Fugisser del teu batec
es marceix tot sol,
presoner del mot
que el preserva de l’oblit
fins que s’esvaeix la foscor
reposant sobre el teu pit
Arraulit, petit, dolç i feliç.
Frissant per tornar a delectar-se
amb la màgia del llindar
entre la llum i la foscor
entre el plaer i el dolor
que amaga el teu somriure
i desvetlla els teus petons.
Mayte Duarte
XX-XII-MMXII
ResponEliminaUntaré els meus cabells
de ungüents afrodisíacs
qubrirè el meu cos de pètals llessamins i roses
perque quan a mi te apropis
a explora tots els camins
sentis l´encis del jardí
que a florit del teu amor