dimecres, 21 de novembre de 2012

QUAN EL PRIMER PETÓ, ÉS COLOR BLAU CEL






QUAN EL PRIMER PETÓ, ÉS COLOR BLAU CEL

Enmig de l’espessor del bosc
fugint de la brama
intento deixar un subtil rastre
de petons a l’aguaita.

En la solitud del rondo
em reben les dolces i melangioses notes
de la melòdica recerca
de la punyent espera.

Quan en el buit de les blanques planes
emergeix un raig de llum,
prenen cos les nostres paraules
i reeixim amb un somriure als ulls.

Manca l’aire, l’esperit i la rauxa
manca la dolçor, l’escalf, la il·lusió
I com no! l’albada
aquella que es teva i meva, l’estelada.

Les teves mans em fan l’amor
amb carícies de dolços pessics
i amb la ploma
amb simbòlica rima
em captives desitjos i somnis,
anhels punyents,
de silenciar el vers
aclucant dolçament els ulls.

Quan en perdre’t en el buit
trobis en el camí de tornada,
en la serena albada
que voreja el vel que separa
al paradís i l’ infern,
la balma on arraulir-se,
l’estora on jeu
el meu desig i el teu bes.

Escriuré amb petons
sobre la teva pell un text
i amb la punta de la llengua
resseguiré la meva cal·ligrafia,
m’esmerçaré en la puntuació de la lletra
provocada en mi pel teu verb,
que complementat amb dolces paraules
serigrafiades amb melòdica rima
en el anvers dels meus somnis
esdevé oratòria infinita,
aixoplugada en el vers d'un bes
de tendresa infinita,
on el desig mai s’esvaeix.

I en esdevenir gramàtica,
ans al contrari,
s’esmicola com la sorra
lliscant per les teves espatlles
tot just allà,
allà on el llenç és transmuta en text.

Com un arbre vell
que amarga en la foscor
l’ enyorat fruit perdut
en mor de la passió,
degoteja el meu amor
escolant-se amb els segons,
maldant per a tornar a sentir
el preuat color de la munió,
de llum i desig,
que provoca el teu record.

El beuratge que jo prengué
en besar-te per primer cop
emmetzinar aquest feréstec cor
que embadalit dels teus ull
ja no es creu cec,
i fugisser del teu batec
es marceix tot sol,
presoner del mot
que el preserva de l’oblit
fins que s’esvaeix la foscor
reposant sobre el teu pit,
arraulit, petit, dolç i feliç.

Frisant per tornar a delectar-se
amb la màgia del llindar,
entre la llum i la foscor
entre el plaer i el dolor
que amaga el teu somriure
i desvetlla els teus petons.

XX-XII-MMXII


1 comentari:

TRADUCTOR

DRACMAY ALEXANDRIA

DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.

Entradas populares