dimarts, 25 de juny del 2013
dissabte, 22 de juny del 2013
DRACMAY I LA PRINCESA AINA
EL MILLOR DRAC, EL DRAC REGALAT!
hi havia una vegada una princesa dita Aina que
tenia el cor robat no tan sols al seu pare
estimat... si no també a un Drac...
Tant i tant l'estimava el Drac que quan un
cavaller se la va voler emportar.... son pare no
s'ho va pensar ni un instant i al Drac va anar
corrents a avisar....
El Drac podia volar i on era la princesa
abans arribar.
Pare i Drac marxaren corrents i a l'Aina salvaren
tot rient en veure la cara del cavaller
el pare una foto li feu....
i aqui teniu la mostra d'una història que
no per inventada és menys estimada!
Gràcies Aina pels teus meravellosos dibuixos.
El Drac dixit. Mayte subscriu
diumenge, 16 de juny del 2013
RES... ?
I de sobte… res
i no és pas el buit el que esdevé,
ans el contrari,
un univers on la matèria fosca
ara és sinergia de llum
la pulsió del batec estel•lar
flueix com a simfonia del meu cor
no hi han llindars
qui gaudirà de la dolça alternança
de la justícia intrínseca que desvetlla tot acte
i és en aquest no saber
que em trobaré
... que et somiaré
Mayte Duarte XVI/VI/MMXIV
dimarts, 28 de maig del 2013
diumenge, 12 de maig del 2013
QUAN NO TOT ES DIU
M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua
i a cau d’orella m’omples de petons i promeses.
M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua
i la meva pell és el llençol
on vessar totes les teves pors
amarades pels meus petons.
M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua
i aquesta esdevé en un pòsit d’universos futurs
un pont entre els mons presents.
M’agrada quan em fas l’amor amb la llengua
la teva i la meva,
La catalana llengua.
Mayte Duarte XII/V/MMXIII
dissabte, 4 de maig del 2013
LA MÀGIA
Sota la llum del sol
o de la lluna
el batec de cor contra cor
il·lumina els nostres somriures
com si del foc de Prometeus
fossin els nostres petons.
mduarte IV/V/MMXIII
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
DRACMAY ALEXANDRIA
Un llibre obert és un cervell que parla Tancat, un amic que espera Oblidat, una ànima que perdona Destruït, un cor que plora. Proverbi Hindú.
Entradas populares
-
θάνατο La mort sempre colpeja ens aclapara, ens aïlla, ens embroma i anorrea. No hi ha cònsol pels que q... -
El present és una porta tancada que et barra el pas entre el passat viscut i el futur per viure. No es tracta de carpe diem, es tracta... -
Arribaré en tren al llindar de l’horitzó. La mare terra em rebrà i restaré a partir d’aquell moment bressolada pel record. T... -
I seguim enllambordats enmig del brogit de la solitud plens de somnis, plens d'obacs, plens de res. Però ara sabem que el t... -
Molts han destacat dins de la Campanya Fomentar la Lectura que escriure “sexy” NO ÉS POSSIBLE. Segons el DIEC2 “ sexy o sexi” no t... -
Has estat acaronant-me en moments de buit infinit, si no hagués estat bressolada per tu, m'hagués diluït. ©Mayte Duarte ... -
Quan la lluna és el bes que m'acarona només l'aixopluc de l'aigua em bressola ©Mayte Duarte XXX/I/MMXVIII ... -
LA REMOR D’UN SILENCI de JOAN LLUÍS CAU FOGASA La poesia és quelcom que ens omple l’esperit i l’ànima de somnis i il•lusions. Malg... -
De pols d’estels és el meu bes, d’alè de Drac i de records també. És en tancar els ulls quan només la veig, des de la roman...
